El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha avalat les actes d’inspecció de l’Agència Tributària
que obligava a un matrimoni a tributar les seves activitats en règim de
comunitat de béns, quan l’activitat desenvolupada estava lligada a unes llicències
que no es poden concedir més que a persones físiques.
En efecte,
cada cònjuge disposava d’un títol administratiu habilitant per la prestació
dels serveis de transport públic per carretera, i exercien la seva activitat en
ús de les seves llicències. Tributaven per estimació objectiva.
La
normativa, en concret el Decret 1211/1990 de 28 de setembre, al seu article
42.1 a) estableix:
Para el
otorgamiento de los títulos administrativos habilitantes para la prestación de
los servicios de transporte público por carretera, o para la realización de las
actividades auxiliares y complementarias del mismo, será necesario cumplir los
siguientes requisitos:
a)
Ser persona física, no pudiendo otorgarse los títulos de forma
conjunta a más de una persona ni a comunidades de bienes, o bien persona
jurídica, debiendo revestir en ese caso la forma de sociedad mercantil,
sociedad anónima laboral o cooperativa de trabajo asociado.
De
forma expresa es reconeix la prohibició d’atorgar aquests títols a comunitats
de béns.
Així
doncs, l’esmentat matrimoni estava donat d’alta com a autònoms, exercia,
tributava i pagava els seus impostos cadascú per la seva banda i en virtud del
títol del que era titular cadascú.
L’Agència
Tributària va realitzar activitat inspectora, i va concloure que el matrimoni
no tributava correctament, i que ho havia de fer com una Comunitat de Béns. Es
van girar les liquidacions complementàries, amb les seves respectives sancions.
L’Agència
Tributària basa la seva tesi en una confusió de patrimonis, el mateix domicili
de l’activitat, ús i facturació dels elements de transports de forma indistinta
per ambdós cònjuges, mateixos comptes corrents de titularitat conjunta, un únic
suministrador de carburant, i les manifestacions de treballadors els quals no
van saber explicar quin dels dos els havia
contractat.
El
Tribunal Superior de Justícia entén que, tot i que els títols de transport no
es atorgar a una comunitat de béns, el matrimoni actuava com a tal i per tant
havia de tributar com una comunitat de béns.
Conclou,
el Tribunal, que la prohibició de l’article 42.1 a) del RD 1211/1990 no impedeix que la Inspecció Tributària
constitueixi una comunitat de béns als sols efectes d’imputar de forma conjunta
les rendes obtingudes pels cònjuges.
Diu
el Tribunal, que si no fos així, s’ampararia poder eludir la norma fiscal a
través d’una norma sectorial.
El
Tribunal, doncs, ampara la constitució
d’ofici d’una comunitat de béns a l’objecte de poder fer tributar els
obligats, segons els seus criteris, basats en l’actuació dels cònjuges com a
comunitat de béns, tot i que per l’activitat que desenvolupaven NO podien
constituir-la.
D’aquesta
manera es tanca el cercle, i la parella no s’escapa d’haver de tributar segons
els criteris de l’Agència Tributària.
I
aquí ve la contradicció i els dubtes que m’assalten:
1.
Segons
l’Agència Tributària havien de tributar com una comunitat de béns, però els
títols que habiliten la seva activitat no poden otorgar-se a una comunitat de
béns, i per tant, si constituïen una comunitat de béns per tributar com a tal,
perdien els títols que els habilitaven per treballar.
2.
Si
tributen com a autònoms, empresaris individuals, ho fan incorrectament, perquè
actuaven de fet com a comunitat de béns, que no podien constituir per l’activitat
que desenvolupaven.
3.
Llavors,
com podien cumplir amb les seves obligacions tributàries si no es podien
constituir en una comunitat de béns per realitzar aquella activitat? Havien de
constituir una comunitat de béns fictícia, per tributar en ella d’acord amb el
criteri de l’Agència Tributària?
4.
I
finalment, com podien haver evitat l’inspecció i la sanció corresponent?
Abans
de res, consultem a l’Agència Tributària, i obtinguem resposta per escrit, ara
bé, si estem en el convenciment que ho fem de forma correcta i seguint el
sentit comú, i que no cal consultar. Quina seguretat jurídica tenim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada