ELS QUATRE DESCONEGUTS

A CIMS JURÍDICS també estem al costat de les víctimes. Aquí teniu la crònica d’una declaració. A la sala, víctima, i amb ella el seu advocat, l’advocat defensor, el fiscal i el jutge.

ELS QUATRE DESCONEGUTS

Finalitzada la declaració totes les parts sortim de la sala. La víctima plorant, aquell plor que encara no saps si és real, fingit, producte dels nervis o de la descàrrega de tensió, després d’haver explicat a quatre desconeguts les intimitats i sordideses de la relació amb aquell home, que li veia totes les virtuds fa uns anys i ara és l’enemic més perillós. El més clar exemple d’un mitjó girat.

Tots sortim satisfets de la feina feta, hem actuat amb professionalitat i correcció, cadascú ha fet el seu paper i la seva funció i tots sortim convençuts que hem estat els més correctes.

Sensacions com les d’avui n’hi ha poques. Molts són els dies que surts pensant que t’estan enganyant, que et volen fer combregar amb rodes de molí. Ja durant la declaració, l’expressió de la cara de les persones que intervenim,  delata qui es creu el que sent.

Avui ha esta un relat coherent, sincer, sense afegits morbosos ni comentaris subjectius. La víctima ha estat clara i justa en la seva declaració, no ha volgut fer més sang de la que ja hi havia, i no ha guarnit la seva explicació amb detalls superflus, ni exabruptes ni plors desconsolats i exagerats.

Quan ha acabat ha esclatat, de forma íntima, com ha viscut aquest temps la seva pena, amb un plor contingut però que es desvetllava sincer, un plor que mostrava que, després de setze anys, ha tret tot allò que ha callat, amagat i aguantat i, que en el seu moment, va minimitzar. Avui ho ha tret i ha començat l’oblit.

Sí, davant de quatre desconeguts, que feia deu minuts que se li havien presentat, quatre desconeguts a qui ha posat el seu futur a les seves mans.

Ara en som responsables, ara hem de posar-hi remei i donar sortida a aquests setze anys, sense perjudicar ni beneficiar, en la justa mesura, perquè la vida es pugui reprendre amb rapidesa i normalitat, perquè els anys anteriors no es vegin com una pèrdua i els futurs que vindrà, siguin una nova oportunitat.

Avui ens han tornat a posar una vida i un futur a les nostres mans, estiguem a l’alçada i no defraudem a qui espera de nosaltres la solució al problema que ella mateixa no ha pogut trobar.

Tan de bo no calgués.

 

Un cas singular. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avala les actes d’inspecció

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat les actes d’inspecció de l’Agència Tributària que obligava a un matrimoni a tributar les seves activitats en règim de comunitat de béns, quan l’activitat desenvolupada estava lligada a unes llicències que no es poden concedir més que a persones físiques.

En efecte, cada cònjuge disposava d’un títol administratiu habilitant per la prestació dels serveis de transport públic per carretera, i exercien la seva activitat en ús de les seves llicències. Tributaven per estimació objectiva. 

La normativa, en concret el Decret 1211/1990 de 28 de setembre, al seu article 42.1 a) estableix: 

Para el otorgamiento de los títulos administrativos habilitantes para la prestación de los servicios de transporte público por carretera, o para la realización de las actividades auxiliares y complementarias del mismo, será necesario cumplir los siguientes requisitos:

 

a)      Ser persona física, no pudiendo otorgarse los títulos de forma conjunta a más de una persona ni a comunidades de bienes, o bien persona jurídica, debiendo revestir en ese caso la forma de sociedad mercantil, sociedad anónima laboral o cooperativa de trabajo asociado.

De forma expresa es reconeix la prohibició d’atorgar aquests títols a comunitats de béns.

Així doncs, l’esmentat matrimoni estava donat d’alta com a autònoms, exercia, tributava i pagava els seus impostos cadascú per la seva banda i en virtud del títol del que era titular cadascú.

L’Agència Tributària va realitzar activitat inspectora, i va concloure que el matrimoni no tributava correctament, i que ho havia de fer com una Comunitat de Béns. Es van girar les liquidacions complementàries, amb les seves respectives sancions.

L’Agència Tributària basa la seva tesi en una confusió de patrimonis, el mateix domicili de l’activitat, ús i facturació dels elements de transports de forma indistinta per ambdós cònjuges, mateixos comptes corrents de titularitat conjunta, un únic suministrador de carburant, i les manifestacions de treballadors els quals no van saber  explicar quin dels dos els havia contractat.

El Tribunal Superior de Justícia entén que, tot i que els títols de transport no es atorgar a una comunitat de béns, el matrimoni actuava com a tal i per tant havia de tributar com una comunitat de béns.

Conclou, el Tribunal, que la prohibició de l’article 42.1 a) del RD 1211/1990 no impedeix que la Inspecció Tributària constitueixi una comunitat de béns als sols efectes d’imputar de forma conjunta les rendes obtingudes pels cònjuges.

Diu el Tribunal, que si no fos així, s’ampararia poder eludir la norma fiscal a través d’una norma sectorial.

El Tribunal, doncs, ampara la constitució d’ofici d’una comunitat de béns a l’objecte de poder fer tributar els obligats, segons els seus criteris, basats en l’actuació dels cònjuges com a comunitat de béns, tot i que per l’activitat que desenvolupaven NO podien constituir-la.

D’aquesta manera es tanca el cercle, i la parella no s’escapa d’haver de tributar segons els criteris de l’Agència Tributària.

I aquí ve la contradicció i els dubtes que m’assalten:

1.      Segons l’Agència Tributària havien de tributar com una comunitat de béns, però els títols que habiliten la seva activitat no poden otorgar-se a una comunitat de béns, i per tant, si constituïen una comunitat de béns per tributar com a tal, perdien els títols que els habilitaven per treballar.

2.      Si tributen com a autònoms, empresaris individuals, ho fan incorrectament, perquè actuaven de fet com a comunitat de béns, que no podien constituir per l’activitat que desenvolupaven.

3.      Llavors, com podien cumplir amb les seves obligacions tributàries si no es podien constituir en una comunitat de béns per realitzar aquella activitat? Havien de constituir una comunitat de béns fictícia, per tributar en ella d’acord amb el criteri de l’Agència Tributària?

4.      I finalment, com podien haver evitat l’inspecció i la sanció corresponent?

Abans de res, consultem a l’Agència Tributària, i obtinguem resposta per escrit, ara bé, si estem en el convenciment que ho fem de forma correcta i seguint el sentit comú, i que no cal consultar. Quina seguretat jurídica tenim?

Les participacions preferents

Les participacions preferents

Cims Jurídics representa vàries famílies que varen estar obligades a bescanviar les seves PARTICIPACIONS PREFERENTS, on hi havien dipositat els seus estalvis, en accions de CATALUNYA BANC, perdent part del capital invertit.

Diverses sentències de l'Audiència Provincial de Tarragona obliguen a CATALUNYA BANC a restituir la totalitat del capital invertit. 

L'equip de CIMS JURíDICS es sent orgullós de poder donar satisfacció a aquests clients, petits estalviadors, que han pogut recuperar els seus estalvis.