ELS QUATRE DESCONEGUTS

A CIMS JURÍDICS també estem al costat de les víctimes. Aquí teniu la crònica d’una declaració. A la sala, víctima, i amb ella el seu advocat, l’advocat defensor, el fiscal i el jutge.

ELS QUATRE DESCONEGUTS

Finalitzada la declaració totes les parts sortim de la sala. La víctima plorant, aquell plor que encara no saps si és real, fingit, producte dels nervis o de la descàrrega de tensió, després d’haver explicat a quatre desconeguts les intimitats i sordideses de la relació amb aquell home, que li veia totes les virtuds fa uns anys i ara és l’enemic més perillós. El més clar exemple d’un mitjó girat.

Tots sortim satisfets de la feina feta, hem actuat amb professionalitat i correcció, cadascú ha fet el seu paper i la seva funció i tots sortim convençuts que hem estat els més correctes.

Sensacions com les d’avui n’hi ha poques. Molts són els dies que surts pensant que t’estan enganyant, que et volen fer combregar amb rodes de molí. Ja durant la declaració, l’expressió de la cara de les persones que intervenim,  delata qui es creu el que sent.

Avui ha esta un relat coherent, sincer, sense afegits morbosos ni comentaris subjectius. La víctima ha estat clara i justa en la seva declaració, no ha volgut fer més sang de la que ja hi havia, i no ha guarnit la seva explicació amb detalls superflus, ni exabruptes ni plors desconsolats i exagerats.

Quan ha acabat ha esclatat, de forma íntima, com ha viscut aquest temps la seva pena, amb un plor contingut però que es desvetllava sincer, un plor que mostrava que, després de setze anys, ha tret tot allò que ha callat, amagat i aguantat i, que en el seu moment, va minimitzar. Avui ho ha tret i ha començat l’oblit.

Sí, davant de quatre desconeguts, que feia deu minuts que se li havien presentat, quatre desconeguts a qui ha posat el seu futur a les seves mans.

Ara en som responsables, ara hem de posar-hi remei i donar sortida a aquests setze anys, sense perjudicar ni beneficiar, en la justa mesura, perquè la vida es pugui reprendre amb rapidesa i normalitat, perquè els anys anteriors no es vegin com una pèrdua i els futurs que vindrà, siguin una nova oportunitat.

Avui ens han tornat a posar una vida i un futur a les nostres mans, estiguem a l’alçada i no defraudem a qui espera de nosaltres la solució al problema que ella mateixa no ha pogut trobar.

Tan de bo no calgués.