UN PAS ENRERE

UN PAS ENRERE

 

L’article 88 del Codi Penal, ens anava molt bé. Des de fa uns mesos en l’han suprimit.

 

 

Qualsevol condemna per un delicte lleu, un delicte amb una pena curta, fins a un any de presó ( i excepcionalment a penes de dos anys), es podien substituir per complir treballs en benefici de la comunitat.

 

Què deia l’article 88?:

“1. Los jueces o tribunales podrán sustituir, previa audiencia de las partes, en la misma sentencia, o posteriormente en auto motivado, antes de dar inicio a su ejecución, las penas de prisión que no excedan de un año por multa o por trabajos en beneficio de la comunidad, y en los casos de penas de prisión que no excedan de seis meses, también por localización permanente, aunque la Ley no prevea estas penas para el delito de que se trate, cuando las circunstancias personales del reo, la naturaleza del hecho, su conducta y, en particular, el esfuerzo para reparar el daño causado así lo aconsejen, siempre que no se trate de reos habituales, sustituyéndose cada día de prisión por dos cuotas de multa o por una jornada de trabajo o por un día de localización permanente. En estos casos el Juez o Tribunal podrá además imponer al penado la observancia de una o varias obligaciones o deberes previstos en el artículo 83 de este Código, de no haberse establecido como penas en la sentencia, por tiempo que no podrá exceder de la duración de la pena sustituida.

Excepcionalmente, podrán los jueces o tribunales sustituir por multa o por multa y trabajos en beneficio de la comunidad, las penas de prisión que no excedan de dos años a los reos no habituales, cuando de las circunstancias del hecho y del culpable se infiera que el cumplimiento de aquéllas habría de frustrar sus fines de prevención y reinserción social. En estos casos, la sustitución se llevará a cabo con los mismos requisitos y en los mismos términos y módulos de conversión establecidos en el párrafo anterior para la pena de multa.

Aquesta substitució, a efectes pràctics permetia, al meu judici, una major conscienciació del penat respecte de l’il.lícit que havia comès i pel qual havia estat condemnat. Podia tornar, en forma de treballs en benefici de la comunitat (coneguts com TBC), aquell mal, aquelles despeses i aquell temps que, amb la seva acció, havia pres a la societat. Era un instrument molt vàlid per la “reinserció”, un instrument modern.

Un instrument que, a la pràctica, va portar al col.lapse dels TBC.   Massa penats, i pocs treballs, un exemple més de la precipitació o improvisació legislativa o, potser, la desídia administrativa.

Les penes de TBC són un molt bon instrument, molt més efectiu que suspendre la pena, que a la pràctica vol dir no complir-la mentre ”et portis be”, que molts cops fa que el condemnat no sigui conscient de la pena imposada ni l’abats de la seva acció castigada.

Així mateix, també es preveia per les persones condemnades per violència de gènere, una derivació molt més efectiva que la presó suspesa, sense compliment.

El condemnat sortia del jutjat amb una sentència que el condemnat a presó, però que la podia substituir per realització de TBC, per un període de dos dies per cada dia de presó.

A la pràctica es quedava a casa esperant una trucada per anar a veure l’equip encarregat de l’execució de la pena i l’assignació dels treballs. Molts cops mai arribava i la pena acabava prescrivint. 

Llavors, ni pena de presó, ni presó suspesa, ni TBC ni res. La sentència es convertia en una condemna per emmarcar, però que per cap costat s’havia complert.

La solució adoptada, amb tanta demanda de TBC, doncs, eliminar l’article 88. La pena de TBC ha quedat com a pena pròpia d’alguns delictes, però s’ha eliminat la possibilitat de vincular-hi condemnes per delictes que no els preveuen.

Els TBC són un sistema efectiu de reinserció, de devolució del mal realitzat, i una eina de conscienciació pel condemnat. Treure aquesta possibilitat i deixar-ho tot, ara, en la suspensió de la pena, ens porta a no ser conscients de la pena imposada. Estarà suspesa, no es compleix i un cop passat el termini ja està. El condemnat no ha fet res per retornar el mal fet a la societat.

He de concloure que la supressió de l’article 88 ha estat un error, i que la solució hagués estat dotar millor els TBC, establir nous programes i facilitar que aquesta eina no fos residual, sinó bàsica en les penes curtes i lleus com a les que s’aplicava. 

Vigent des de 1995, però aplicats de forma generalitzada amb l’entrada en vigor del nou article 88,  l’1 d’octubre de 2004, ha tingut temps suficient per fer-la una eina eficient i reinsertadora de veritat.  

El cert és que moltes penes prescrivien per no poder realitzar els TBC. Per això ha d’existir la planificació, preveure els TBC abans de posar-los a la llei, i tenir tots els instruments Preparats per la seva eficàcia i realització. Com sempre, es va fer al revés i ara ens ha desaparegut.

És una llàstima, però bé, haurem d’aplicar el que ens queda. S’abandona el camí que segueixen la majoria de països europeus, i tornem a un sistema més autoritari i retributiu.

Ara haurem d’anar només a la suspensió de la pena de presó on, un cop concedida, perdem totalment el fil de la condemna.